Cap on va l’internet català?

Mentre l’oficialitat del català s’estimbava a Brussel·les, ha nascut una iniciativa ciutadana per impulsar-lo a la xarxa: La Llista, un rànquing dels crea­dors de contingut en català, oberta a tothom i creada per La Fera i PuntCAT, ara en procés de refundació. En un internet cada cop menys comprensible, és fins i tot paradoxal un gest tan comissariat com una llista, ben endreçada segons categories i xifres d’audiència. I, de fet, ningú més al món compta amb un sistema similar. És evident que cal protegir la llengua a la xarxa, però com qualsevol sector massa monitoritzat, l’internet català corre el risc d’estancar-se si no aconsegueix ser dinàmic.

Però mirem una mica enrere. Sobre la presència del català a internet, es pot traçar una cronologia amb tres fases. Cap allà l’any 2019, abans de la pandèmia, la idea d’influencer ja s’havia normalitzat arreu del món, però els que produïen contingut en català eren pocs i dispersos: Juliana Canet, la primera i encara amb molta diferència influencer principal, ja tenia uns 50.000 seguidors a Instagram (ara té més del doble) i alguns canals de video­jocs començaven a intuir els beneficis d’agrupar-se. El 2020 va sorgir Canal Malaia. La mateixa Canet, Bru Esteve, llavors també crea­dor de contingut, i els germans Arnau (publicista) i Clàudia Rius (periodista) van impulsar un espai digital que volia agermanar els influencers i rastrejar les xarxes per impulsar-ne de nous “com a referents lingüístics”, diu Clàudia Rius; “l’objectiu era d’unió, visibilització i crea­ció de relat”. El relat va quallar força, perquè era fàcil adonar-se que, mentre TV3 s’estancava en un model obsolet, el que sortia de les pantalles dels joves era en castellà.

Tot i que és impossible saber si la iniciativa va aconseguir nous parlants, és evident que, en certa manera, va funcionar: Noelia Karanezi és guionista a La competència de RAC1, Maria Bouabdellah presenta Random al SX3, Laura Grau ha treballat a RAC105 i a l’Escola Guillem Agulló (Òmnium), i tots van començar allà. “No va ser una fuga de talent, al contrari”, opina Rius, “va demostrar que a Catalunya podia haver-hi un sistema, que internet i els mitjans es retroalimenten”. És a dir, institucions i, sobretot, mitjans es van adonar que podien penjar-se medalles de modernor i recuperar públics si feien dels joves creadors un sector estratègic. I així arribem a una segona fase: la institucionalització.

L’any 2023, la CCMA anuncia la plataforma 3Cat, i amb ella un paquet de programes embafador. La idea era respondre al consum cada cop més fragmentat amb la multiplicació de continguts fàcils de produir i compartir (no sempre de digerir), alguns exclusius a internet i expressament dirigits a joves familiaritzats amb el llenguatge mediàtic, com ara Epic nails o Tens un minut? Molts d’ells van anar a buscar creadors a qui ja els anava bé, i de sobte vam descobrir que parlen català.

Paral·lelament, la conselleria de Cultura (amb Clàudia Rius a l’equip) va impulsar les beques per a influencers: “El 2022 ja hi ha creadors de contingut i la societat ja ha entès la importància que poden tenir per a la llengua, però falta que rebin ofertes econòmiques, molts d’ells encara no poden monetitzar el contingut”, explica. Les agèn­cies de publicitat es regeixen per xifres d’audiència a l’hora de triar qui vendrà els seus productes i la llei del més fort a internet és òbvia. Per això des de la conselleria es va adaptar el llenguatge de les beques de creació a les necessitats específiques dels influencers, i l’abril del 2024 es va anunciar la primera ajuda pública als creadors de contingut: 312.000 euros per a 24 beques a dos anys vista, que es donaran cada any (sense possibilitat de repetir). Joan Grivé, Walter Capdevila, Guillem Tarrés i Cèlia Espanya van ser alguns dels primers subvencionats.

Naturalment, mai no han deixat d’existir iniciatives als marges, però quan una cultura està massa teledirigida, hi ha algun tipus de genuïnitat que és més difícil que aflori. Albert Lloreta, realitzador audiovisual, impulsor de La Llista i una mena de guru d’internet, fa temps que adverteix que amb poc accés als diners, i les subvencions o treballar a la televisió pública com a aspiracions més probables, els creadors corren el risc de despolititzar-se i homogeneït­zar-se. D’aquesta inquietud neix el projecte La Fera, que vol “empènyer la diversitat”, que bàsicament vol dir: amb una mà aprofitar les estructures del mainstream perquè sorgeixin creadors i, amb l’altra, treballar perquè l’internet català s’esvaloti. El canal SomEva de 3Cat té tot el sentit del món si conviu amb molts altres que el caricaturitzen. Aquesta és la tercera fase, la d’ara, i un dels motius de La Llista.

La divisió en categories, com ara “estil de vida”, “gastronomia” o “negocis i emprenedoria”, facilita la inversió privada i una tendència a l’alça en publicitat, que és sacrificar audiència per trobar creadors amb comunitats molt concretes que els consideren creïbles. Però sobretot, diu Lloreta, el projecte pretén “oferir informació d’una indústria cultural que fins ara analitzàvem d’acord amb sensacions: cal acceptar i reconèixer que els creadors de contingut no són una associació de voluntaris, sinó una indústria cultural que pot generar impacte”. I les dades diuen que hi ha més diversitat que la percebuda i que l’internet català creix cada any.

Juliana Canet deia al programa que presenta a Catalunya Ràdio que el format competitiu d’un rànquing pot desanimar qui estigui començant en un panorama difícil. Però, contraintuïtivament, “l’internet catalanoparlant està per sobre de la mitjana en nombre de creadors”, diu Lloreta: ara mateix, uns 1.000 canals, més de 200 dels quals professionals (en anglès en són set milions, dos dels quals professionals).

En aquesta nova fase, però, ja no n’hi ha prou amb el fet de tenir creadors en català, “han de fer alguna cosa de profit, ser més estratègics, perquè el model que hi havia fins ara està caducant”, diu Lloreta. Com més estructures hi ha, menys motiu perquè el discurs es mantingui en l’autocomplaença, la folklorització o l’enèsim debat sobre el seny i la rauxa. Buits? Segons Lloreta, “programes de debat polític amb produccions elaborades” (els equivalents a Joe Rogan o Ezra Klein del món anglosaxó, s’entén).

En tot cas, el català pot penjar-se la medalla d’haver estat pioner a l’hora de detectar la importància de protegir-se a la xarxa. Ara pot ser també un referent per a altres llengües minoritzades a Europa i al món que, a poc a poc, s’aniran adonant que, en un internet hostil, cal endreçar per ensalvatgir.